_edited.png)
Productes artesanals,
Amb amor des de Catalunya
Cada llauna de Canyas té una il·lustració que funciona com una postal, compartint una instantània de la vida o la cultura catalana.
Ens mou la voluntat d’ajudar els visitants a entendre millor Catalunya. Aquest lloc meravellós i aquesta cultura fascinant són molt més que els típics monuments i l’hospitalitat abundant.
Així que, vine a fer un viatge amb nosaltres.
Inspira’t en els valors i rituals teixits en la vida quotidiana, en la rica història cultural que ha evolucionat al llarg dels segles o, en molts casos, al llarg dels mil·lennis.
Els nostres pilars educatius
Aquesta és una pàgina viva que anirà creixent amb el temps. Aquests quatre pilars guiaran com categoritzem i promovem Catalunya.
Pròleg
Catalunya ocupa l’extrem nord-est de la Península Ibèrica i té la seva pròpia llengua, una història militar fascinant i tradicions distintives. Els catalans són coneguts per la seva creativitat i per un esperit independent i orgullós.
El català és una llengua cooficial usada a les escoles i a la vida pública, i la gent sovint assenyala la seva identitat (i, de vegades, la seva dissidència) penjant estelades als balcons. Per abordar aquest tema amb honestedat, crec que hem de reconèixer aquesta palpable tensió política entre Catalunya i Espanya. Entenc per què ho fan, però no m’agrada com moltes marques eviten temes que consideren “massa perillosos de tocar”.
El present només té sentit en el context del passat, oi?
El moviment independentista català va arribar a un punt d’ebullició fa poc, i molts creuen que el govern espanyol va ser massa dur en la seva resposta. Per exemple, hi ha casos documentats de brutalitat policial que són difícils de veure. En parlar d’aquest tema, reconec que probablement cometrem errors i molests algunes persones; tot el que puc dir és que farem el possible per tractar aquest tema ric però sensible amb respecte i tacte.
Com a neozelandès, he observat com els maoris (el poble indígena d’“Aotearoa”) i els pākehā (descendents colonials com jo) han treballat plegats per millorar la seva convivència.
No és una comparació perfecta; tanmateix, els maoris parlen maori, fan onejar una bandera maori i hi ha dissidència entre ells sobre com són governats. Les disputes sobre terres, tractats i qüestions racials formen part de la vida moderna a Nova Zelanda i, tot i així, la cohesió i la identitat nacional han millorat molt en només 20 anys —ho he vist personalment. Com?
La convivència pacífica, sens dubte, prové de la paciència, el respecte i el diàleg. Pel que he observat, la convivència reeixida només s’aconsegueix quan les diferències no només són tolerades, sinó que fins i tot són celebrades. Avui dia, molts pākehā se senten orgullosos de formar part d’una identitat configurada pels maoris, i la majoria coneix algunes paraules en maori (encara que no siguin maoris).
Catalunya ha mantingut vius els seus trets culturals antics i únics, així com les seves pràctiques distintives, malgrat tota la tensió. I jo sostinc que Espanya n’hauria d’estar orgullosa! Espanya hauria de promoure allò que fa única la cultura catalana (i la gallega, l’andalusa, la basca i la castellana) i hauria de mostrar-ho com a part de la identitat espanyola. Diferents, però dins. Separats, però junts.
Catalunya és un lloc càlid i interessant, envoltat d’un entorn natural impressionant; un lloc que em sento privilegiat d’anomenar casa meva, i un lloc que espero que us uniu a l’equip de Canyas per descobrir-lo més a fons.
- Alex Carruthers, fundador de Canyas
Castells catalans - “torres humanes”
Els castells són realment impressionants de veure. Fins i tot emocionen.
Les torres humanes s’aixequen fins a cinc pisos d’alçada sobre el carrer, capa rere capa, en un símbol viu d’unitat. Normalment, un equip necessita 2 o 3 intents per aconseguir que els fonaments siguin prou ferms abans d’enviar cap amunt les capes superiors de grallers (que, per cert, són infants).
Les colles competeixen, combinant força, unitat, equilibri, coratge i confiança, fins que l’últim (i més petit) nen arriba al capdamunt i aixeca la mà en senyal de triomf.
Els antics castellers vesteixen els seus uniformes per veure-ho des de fora.
Tenen alguna cosa especial: els castells et remouen les emocions.
Les nostres il·lustracions de llaunes
Cada llauna és una postal de Catalunya. No se’ns acudia una millor manera de transmetre el caràcter artesanal de la nostra cervesa, juntament amb l’esperit col·laboratiu que uneix les nostres cerveseries, que compartir amb vosaltres petites mostres de la cultura catalana.
Temes
A continuació mostrarem cada una de les nostres llaunes, afegint-hi els dissenys a mesura que es vagin creant. Cada una s’inspira en un o més d’aquests tres temes, celebrant els aspectes més espectaculars de la vida catalana.
Concepts
Els conceptes poden ser difícils de descriure amb paraules, sobretot quan no existeixen traduccions literals. Sovint expressen quelcom d’inefable, que només es pot captar un cop ets aquí.
Llocs i activitats
Aquest tema és força autoexplicatiu.
Arquitectura interessant i única, escultures, art, moviments, festivals, rituals, tradicions i molt més.
Hi ha molt per triar!
Llengua
Creiem fermament que la llengua és la clau que obre l’univers mental d’una altra cultura. Fins i tot nacions que parlen el mateix idioma, com l’anglès, el fan servir de manera tan diferent que revela quelcom inherent sobre elles.
Sandy Lion
Xino-xano, sobretaula al passeig marítim
Hem intentat encabir molt en aquest disseny!
Per començar, hi ha la desfilada vora la platja que representa els 5 km de litoral de la costa barcelonina —Barcelona és la capital de Catalunya. “Xino-xano” vol dir simplement prendre’s temps amb el que fas, o amb la vida. Expressa el concepte d’anar sense presses.
Després hi ha el contrast entre la joventut i la vellesa, que reflecteix una ciutat estadísticament envellida però que alhora desprèn una vitalitat increïble.
I, és clar, hi ha el ritual estimat de “menjar al carrer”, l’acte de sopar al carrer. On el sopar només es considera “acabat” quan la conversa s’ha esgotat —no quan s’ha menjat el menjar.
Kom-Beer-Cha
El regal de roses i llibres per la festa de Sant Jordi
Un dels festivals més sorprenents per als turistes moderns és el de Sant Jordi.
Carrers sencers s’omplen de petites parades improvisades que només venen dues coses: llibres o roses. És desconcertant veure tanta gent venent exactament el mateix. Gairebé tothom que et creues porta un d’aquests dos objectes. Algunes noies, radiantment felices, duen rams sencers.
Tradicionalment, els homes reben llibres de les seves parelles, i les dones reben roses. Com passa en tota cultura romàntica, la llengua assigna gènere a cada persona i cosa, i tanmateix les variants modernes d’identitat de gènere i de relacions (àmbit en què Barcelona és especialment coneguda) han adaptat aquestes tradicions als temps actuals.
Aquí mostrem dues dones, que potser són parella o potser no, una amb una rosa i l’altra amb un llibre.
Sunset Passion
El Ball de Bastons
Un dels espectacles més sorprenents per a un visitant que es troba a Catalunya és el Ball de Bastons —literalment, la “dansa dels bastons”.
Files d’homes i dones amb pantalons blancs i faixes de colors fan xocar bastons de fusta els uns contra els altres amb un ritme que sembla a mig camí entre la coreografia i el combat. El cop de fusta contra fusta ressona pels carrers estrets, primer de manera inquietant, després amb un efecte estranyament hipnòtic.
Històricament, es diu que prové de pagesos entrenant-se per a la batalla o de guerrers que dissimulaven els seus exercicis militars com a dansa popular.
Avui dia, sembla més aviat una barreja d’art marcial i celebració de poble. Aquí mostrem alguns balladors a mig moviment, congelats en l’instant abans de l’impacte, amb les cares il·luminades per l’alegria de jugar a la guerra.
Quina bella contradicció.
Sunlight Lager
Castells
Què més cal dir sobre els castells?
Les torres humanes (castells) són una tradició viva a Catalunya, basades en la força, la unitat de la colla i la complicitat profunda que els manté units.
